Sunday, December 23

I'll be home for christmas, you can count on me. Please have snow and mistletoe, and presents on the tree


Que sapigueu que un dels meus propòsits d'any nou és actualitzar més sovint. De fet, és un propòsit que em faig cada vegada que publico però sembla ser que no serveix de gaire... Aviam si me'n surto a partir del gener.
El temps és tan benèvol que no sembla que estiguem a pocs dies de Nadal. Si fos per mi estaria tot nevat, però com que quan les boires del matí es dissipen surt aquest sol tan simpàtic em puc permetre el luxe de no portar a sobre quilos i quilos de llana. El jersei amb el Jerry és de Bershka, de fa 2 temporades. El bolso és d'Accesorize. I la faldilla de puntets i les botines, d'Asos. 
Sé que aquest és un post ràpid i molt poc nadalenc. Imperdonablement ràpid i imperdonablement poc nadalenc, per dir-ho bé. Però això no treu que us desitgi un dia de Nadal esplèndid com mai!!!!!!!

Que sepáis que uno de mis propósitos de año nuevi es actualizar más a menudo. De hecho, es un propósito que me hago cada vez que publico, auqnue parece que no sirve de mucho... A ver si a partir de enero consigo ser un poco más constante.
El tiempo es tan suave que no parece que estemos a pocos días de Navidad. Si por mí fuera todo estaría nevado, pero ya que cuando las nieblas de la mañana se disipan sale este sol tan simpático me puedo permitir salir a la calle sin kilos y kilos de lana encima.
El jersey blanco con el ratón Jerry es de Bershka, de hace un par de temporadas. El bolso verde es de Accesorize. La falda de puntitos y los botines son de Asos. Tengo una Asosdependencia preocupante. Me lo compraría todo y dejaría a Amancio Ortega con un palmo de narices. Un día voy a intentar componer un outfit sin una sola prenda de Asos. Ya tengo otro propósito para Año Nuevo....
Sé que, después de tantos días, este es un post rápido y poco navideño. Imperdonablemente rápido e imperdonablemente poco navideño, para ser sincera. Pero eso no quita que os desee de tooooodo corazón un día de Navidad espléndido como pocos!!!!

Sunday, December 2

December, come to me. I hope I can see you're not just in dreams

                                                    Norah Jones - December







Avui he arribat al dinar familiar que era més una dona de gel que jo mateixa. Nas? Dits? On sou? Sembla mentida amb quina lleugeresa oblido durant la resta de l'any com n'és de dur ser blogger a l'hivern. On han quedat aquells dies plàcids i càlids on podia estar-me a fora durant hores i hores sense pensar en no congelar-me? On?! I ara em podríeu dir: Per què no et fas fotos a dins de casa, xata? Doncs perquè no m'agrada. Prefereixo passar fred (molt fred) i tremolors a renunciar a la llum natural i als paisatges. La meva àvia deia que el que ve de gust no mata. O sigui que durant uns quants dies no em tornaré a queixar del fred.
Ah, i.... Mitges fines, adéu.
Tot el que porto avui és de temporades anteriors. El vestit i las sabates vermelles de Dorothy, d'Asos, i l'abric, de Zara.

Hoy he llegado a la comida familiar siendo más una mujer de hielo que yo misma. Nariz?! Dedos?! Dónde estáis? Parece mentira que durante el resto del año olvide con tanta facilidad como es de duro ser blogger en invierno. A dónde se han ido  aquellos días plácidos y agradables en que me podía pasar horas y horas jugando a modelos sin congelarme viva? A dónde? Y ahora me podrías decir: Por qué no tomas las fotografías dentro de casa, chata? Pues porque no me gusta. Porque prefiero pasar frío y temblores a renunciar a la luz natural y a los paisajes. Además, mi cámara pide a gritos un nuevo objetivo, y el que tengo ahora no es precisamente ideal para fotos interiores. 
Desde hoy me despido de mis medias finas, y todo lo que llevo es de temporadas anteriores. el vestido y los zapatos rojos de Dorothy son de Asos, y el abrigo negro, de Zara.

Wednesday, November 21

Beautiful woods of Autumn, I love your pensive shades



Beautiful woods of Autumn,
I love your pensive shades;
Where each silent aisle of brightness,
A solemn air pervades.
Till I pause midst the fading beauty,
So gorgueous and so brief;
And say with the ancient prophet:
"We all do fade as a leaf"





Jersei Asos
Faldilla Pull & Bear.
Slipers Zara (sí, al final he caigut).

Thursday, November 15

Tartan coloured lady


                                                        Elton John - Tartan coloured lady


La meva debilitat pels quadres escocesos (en totes les seves versions) no és cap secret, i aquesta temporada són tendència. Oh! La fortuna em somriu. M'hauré de controlar per no acabar amb un armari més ple de tartans que el d'un gaiter de les Highlands. Aquesta faldilla era de la meva tieta, i si faig números, crec que la devia portar a mitjans dels anys 70.  La vaig rescatar una vegada que em vaig disfressar de col.legiala, i m''agradava tant que ja es va quedar al meu armari, tot i que vaig trigar encara força temps a atrevir-me a portar-la. Té uns colors tant vius i llampants, i unes ànsies de protagonisme que sempre li he de cedir. Només me la poso amb negre rigorós, però avui 'he pres la llicència d'afegir-hi la discreta carona d'un gatet d'ulls blaus que lliguen amb el blau dels quadres. El jersei és d'Asos. Que passeu bona tarda!!!!

Mi debilidad por los cuadros escoceses, en todas sus versiones, no es ningún secreto, y esta temporada son tendencia. Oh! La fortuna me sonríe. Tendré que controlarme no vaya a ser que acabe con un armario más lleno de tartanes que el de un gaitero escocés. Esta falda era de mi tía. Si hago cuatro números, creo que la llevaba a mediados de los 70. La rescaté una vez que me disfracé de colegiala y me gustó tanto que ya se quedó en mi armario indefinidamente, aunque tardé bastante tiempo en atreverme a ponérmela. Tiene unos colores tan vivos y llamativos, y unas ansias de protagonismo tan grandes que siempre debe ceder. Solo me la pongo con negro riguroso, pero hoy me he tomado la la licencia de añadir la carita de un gato (otro nuevo integrante de mi zoo) de ojos azules que casan con el azul de los cuadros. El jersey de Asos. Que tengáis buenas tardes!

Thursday, November 8

Alegria








Aquesta tardor estic que em cau la baba amb els jerseis amb animalons estampats. Estic creant un auèntic zoo. Va ser entrar a Pull&Bear i sortir amb el de la zebra (us en recordeu?) gairebé posat. I al cap d'uns quants dies veig aquest irresistible...-un moment, que busco com es diu mapache en català-  ós rentador (que bo!!!!), amb aquests ullets tan tristos. El vaig demanar immediatament, incapç d'esperar el dia que pogués tornar a la botiga. És adorable i m'agrada el color de vi del jersei. La cançó d'Antònia Font que he triat per avui no és per a ell però podria ser-ho. Alegria... 
La faldilla imitació cuir és de Waterhouse. Em va una talla gran i s'haurà d'arreglar, però em té enamorada. Les Oxford ja les coneixeu, són de Melissa, i el bolso mini és d'Asos.

Este otoño estoy ensinismada con los jerséis con animalitos estampados. Casi me estoy haciendo un zoo a medida. Fue entrar en Pull&Bear y salir con el jersey de la zebra casi puesto. Y al cabo de unos días vi este irresistible mapache en la web y lo pedí al instante. Con estos ojitos de pena... Fui incapaz de esperar a volver a la tienda. Es adorable y me encanta el color vino del jersei. La canción de hoy no la he elegido para él, pero podría.
La falda imitación cuero es de Waterhouse y me va una talla grande. Mamá...? Las Oxford son de Melissa y el bolsito es de Asos.

Thursday, November 1

Fall is an alchemist






Aquests dies em sento com un fada que camina pel bosc incansablement. Una fada sense poders que se sent una mica màgica amb els seus cabells de color de foc. Finalment, he pres la decisió i he deixat enrere la meva melena rossa i avorrida. És temps de canvis, els arbres cada dia agafen tonalitats diferents i jo, com a adoradora incondicional de la tardor, em passo llarguíssimes estones buscant els secrets ocults d'aquesta fabulosa alquímia.
No és l'únic canvi. el meu blog ha passat de tenir un fons eteri i de ressons angèlics a un de blanc i minimalista. No es pot jugar a "a veure com quedaria el blog amb una plantilla diferent". Al menys, jo no. La desesperació inicial ha donat lloc a una resignació optimista: menys és més. O sigui que de moment el blog es queda així...
Avui porto el meu vestit de quadres escocesos d'Asos, caçadora de pell de Mango, Oxfords de Pull & Bear, i bolso de Parfois, tot de temporades passades. Ho sé, avui tocava un post digne del dia dels morts, de negre rigorós i de ressons vampírics i fúnebres. És qüestió de dies.
Moltes gràcies per les vostres visites i comentaris.

Estos días me siento como un hada que ronda por el bosque incansablemente. Un hada sin poderes que se siente un poco mágica con su pelo color de fuego. Al final, he tomado la decisión y he dejado atrás mi melena rubia y aburrida. Es tiempo de cambios, los árboles cambian de color cada día y yo, como buena fan incondicional del otoño y toda su parafernalia (sin excepción), me paso horas y horas buscando los secretos de esta maravillosa alquimia.
Éste no es el úinoc cambio. Mi blog ha pasado de tener un fondo etéreo y de tintes mísitcos a uno de blanco y súper minimalista. Es lo que tiene jugar a "a ver como quedaría mi blog con otra plantilla". La desesperación del principio ha dado lugar a una resignación optimista de menos es más. De momento, se queda así, no vaya a ser que lo empeore.
Hoy llevo mi vestido otoñal de Asos, que tan bien queda con las hojas caídas, cazadora de piel de Mango, botines de Pull & bear y bolso Parfois. Todo de temporadas pasadas.
Lo sé, hoy tocaba un post a la latura del día de los muertos, vistiendo de negro riguroso y con aires vampíricos y fúnebres. Unos días.
Muchas gracias por vuestras visitas y comentarios.

#navbar-iframe { height:0px; visibility:hidden; display:none }