Tuesday, May 14

I thought that spring must last forevermore; for I was young and loved, and it was May.


                                       Manel - Teresa Rampell. Que ve l'amor....









Estic MOLT absent, ho sé. No tinc gaire temps de fer fotos i a sobre l'objectiu de 50 mm que tenia des de feia un parell de mesos em va caure a terra. De moment està en "procés de reparació", però ja se sap que aquestes coses són molt lentes. Em deprimeix tornar al meu objectiu vell de 18-55 i a la seva nitidesa més que qüestionable, però no tinc més remei.
Les fotos són d'aquest migdia, just abans de ploure, quan hi ha aquell ambient tan especial. El vestit de cignes és d'Asos i les ballarines també.
Gràcies pels vostres comentaris d'aviam on sóc, de veritat...!

Estoy muy pero que muy ausente, lo sé. No tengo mucho tiempo para tomar fotos y encima mi objetivo de 50 mm que tenía desde hacía dos meses se cayó al suelo. De momento estoy esperando que lo reparen, si es que se puede, pero todo esto va muy lento. Me deprime enormemente volver a mi viejo objetivo de 18-55 y a su dudosa nitidez, pero no tengo más remedio.
Las fotos son de este mediodía, justo antes de llover, cuando hay aquella luz tan especial. El vestido de cisnes es de Asos, igual que las bailarinas, y el bolso verde es de Accesorize.
Muchas gracias por vuestros comentarios de a ver dónde me he metido, me hacen mucha gracia!

Wednesday, April 10

It's the first day of spring, and my life is starting over again




A 10 d'abril, sembla ser que el fred que tant s'ha resistit a fer les maletes ja puja el tren. Sóc ben conscient que semblo una meteoròloga, tot el dia parlant del temps, però és que tinc tantes, tantes ganes d'aparcar els jerseis gruixuts i les mitges opaques que no ho puc evitar. Per fi puc rescatar les mitges transparents i la roba més lleugera. El jersei amb la zebra és de la tardor passada, de Pull & Bear, i la faldilla, de Waterhouse. Les botines són d'Asos. 
Quan vam fer aquestes fotos tenia el cotxe ple de flors per transplantar, de manera que la terrassa de casa meva ha passat de ser un racó trist i gris ple de testos oblidats per convertir-se en la viva imatge de la primavera.

A 10 de abril, parece ser que el frío que tanto se ha resistido a marcharse hace sus maletas y sube al tren. Soy muy consciente de que parezco una meteoróloga, todo el día hablando del tiempo, pero es que tengo tantas ganas de aparcar los jerséis gruesos y las medias opacas que no puedo remediarlo. Por fin ya puedo rescatar las medias transparentes y la ropa más ligera. El jersey con la zebra es del otoño pasado, de Pull & Bear, la falda es de Waterhouse y los botines, de Asos.
Cuando hicimos estas fotos tenía el coche lleno de flores para trasplantar, de modo que la terraza de mi casa ha pasado de ser un rincón triste y gris lleno de macetas olvidadas para convertirse en la viva imagen de la primavera.




Saturday, April 6

Still an irritating wind, vestiges of stubborn grey


                                               Laura Mvula - Sing to the moon




.........) Tanco el parèntesi. Un parèntesi del qual no havia avisat i em sap greu. No preveia que seria tan llarg. Sé que hi ha centenars de blogs que em donen mil voltes i que podeu viure perfectament sense els meus posts, però a les que sempre, sempre, sempre hi sou vull dir-vos que em sap greu.
Aquest abril em recorda aquella cançó de Jarabe de Palo "primavera que no llega...". Primavera, què fas? Et vesteixes de flors i d'herba verda però els dies grisos no s'acaben i els vents freds tampoc. És per això que el meu look seguiex essent bastant hivernal. L'abric és de Vila (m'agraden que sigui acampanat perquè li dóna un aire teatral i vuitcentista). Les mitges són de Calzedonia i no me les he posat gaire. Tinc el problema que quan veig coses d'estil college m'hi llanço de cap i de vegades resulta que acabo amb unes mitges bastant de mal portar. Llavors, per no sentir-me culpable de consumisme impulsiu me les poso de tant en tant, només amb negre.
Que passeu un bon diumenge!

..........) Cierro el paréntesis. Un paréntesis del que no había avisado y me sabe mal. No pensaba que iba a durar tanto. Sé que hay centenares de blogs infinitamente mejores que el mío y que podríais vivir perfectamente sin mis posts, pero a las que siempre siempre siempre estáis quiero pediros disculpas por mi silencio.
Este abril me recuerda la canción de Jarabe de Palo "primavera que no llega, primavera que no llega". Primavera, qué c*** haces? Te vistes de flores y de hierba verde pero los días grises no terminan ni tampoco los fríos vientos. La lluvia te la perdono. Es por eso que mis looks siguen siendo hivernales. El abrigo negro es de Vila y me gusta que sea acampanado porque le da un aire teatral y decimonónico. Las medias son de Calzedonia, de esas que llegas a casa y piensas "Dios, pero qué me he comprado?". Me gusta tanto el estilo college que a veces me lanzo de cabeza y termino con unas medias de mal llevar. Luego, para no sentirme culpable de consumismo impulsivo me las pongo de vez en cuando, siempre con negro. 
Que tengáis un buen domingo.
#navbar-iframe { height:0px; visibility:hidden; display:none }